lunes, 30 de mayo de 2016

QUI SOM?

Benvinguts a tots!
Som la Júlia, la Neus, la Marta i la Maria i us presentem el nostre blog sobre l’avortament. Som unes alumnes de 4t d’ESO de l’Escola Vedruna de Tona i en la matèria d’educació eticocívica hem decidit fer el treball de l’avortament d’entre d’altres que ens va presentar el nostre tutor, Pere Vargas.
Som unes noies joves i amb un esperit emprenedor. Estem disposades a investigar i a extreure molta informació sobre l’avortament i a arribar a les nostres pròpies conclusions.

Per què hem triat aquest tema?
Hem triat el tema de l’avortament perquè és un tema molt proper a nosaltres perquè en qualsevol dia et pots trobar en aquesta situació i és molt important estar preparat i també és un tema molt actual, ja que recentment s’ha modificat la llei. Creiem que avortar és un dret de la dona i cal estudiar-lo i reflexionar-hi.

Estem ansioses de començar aquest nou repte. No ho dubtem i feu una ullada al nostre blogJ

QUÈ ÉS L'AVORTAMENT?

L'avortament és la interrupció  de l'embaràs o l'expulsió del fetus abans que estigui en condicions de viure fora de la mare. Aquest pot ser espontani o induït.

L'avortament espontani és la pèrdua del fetus sense cap intervenció humana. Pot ser accidental, en aquest cas es dóna en una persona que ja ha tingut embarassos normals i està causat per una infecció, un trauma, una intoxicació, un defecte del fetus... Però també pot ser habitual, és a dir, una malformació, un defecte hormonal o alguna altra causa impossibilita que el fetus pugui créixer de manera normal.

L'avortament induït és la interrupció de l'embaràs provocada intencionadament abans que el fetus sigui viable. Aquest tipus també es coneix com a interrupció voluntària de l'embaràs (IVE). Es pot provocar de moltes maneres com per exemple drogues, per succió o raspat de la mucosa uterina o per injecció de solucions hipertòniques estèrils en la cavitat amniòtica. Dins d'aquest grup també hi ha l'avortament terapèutic, aquest està a càrrec d'un metge especialitzat i sol practicar-se per motius de salut de la mare davant la presència o el perill de malformacions del fetus o per embarassos no desitjats.

L'avortament provocat és un tema de gran debat, ja que inclou molts factors ètics, morals, socials i fins i tot religiosos de cara a la parella que no vol o no pot viure l'embaràs i també de cara a la vida que es gesta en el ventre de la mare.

miércoles, 25 de mayo de 2016

A FAVOR

-La dona té tots els drets a avortar si ho desitja. No es considera assassinat si la mare es provoca un avortament a fi de salvar la pròpia vida. A més, té dret a avortar si no desitja el nen, perquè no cal que el nen no desitjat visqui i sigui criat per una persona que no l’estimi i que li mostri ràbia.

-Els avortistes consideren que l’avortament no és tant negatiu perquè evita la superpoblació.

-L’actual llei d’avortament diu que és moralment correcte prendre la vida d’un ésser humà no nascut.

- Una dona violada que s’ha quedat embarassada té drets a no desitjar un fill amb el seu violador perquè li portaria mals records d’aquella violació.


-Una adolescent que no va utilitzar les mesures de protecció té dret a avortar si no se sent preparada per tenir un fill o perquè no té recursos per cuidar-lo.


EN CONTRA

-L'acció d'avortar és igual matar a l'ésser que s'està desenvolupant dintre de l'interior de la dona.

-L'acte d'avortar pot produir efectes secundaris dins del cos de la mare. Pot agafar malalties, infeccions...

-Disminueix les probabilitats de que la dona es torni a quedar embarassada en un futur pròxim.

-Encara que la mare estigui passant per moments difícils, que estigui a la presó o que no es vegi capaç de cuidar a un nadó és imprescindible que no avorti, perquè està matant a una persona.

-Un nen pot portar molta feina, però les alegries i els moments que passes amb ell són màgics. És per això que molts especialistes aconsellen que tinguin el nen, ja que les poden ajudar molt.

-Si una mare intenta avortar però no ho aconsegueix perquè no a pres les mesures adequades pot produir danys irreparables en el fetus.

-Encara que els metges et diguin que el teu fill naixerà amb malformacions tant físiques com mentals, és important no avortar i lluitar per la vida del teu fill.

-És molt important, alhora de practicar relacions sexuals prendre precaucions si no vols tenir un fill i si el vols tenir estar totalment conscienciat de totes la responsabilitat que hauràs d'assumir i com canviarà la teva vida.










HISTÒRIA DE L'AVORTAMENT

ANTIGUITAT

La majoria de cultures d’abans del s.I dC prohibeixen l’avortament. La primera llei que en parla data del 1728 a.C, i la pena són 10 monedes de plata. 
Les cultures precolombines també el condemnaven, sobretot si la dona portava més de 3 mesos embarassada.
En canvi, s’han trobat molts textos de metges de la Grècia i Roma clàssica que estaven a favor de l’avortament.  Recomanaven prendre pocions, fer moviments bruscos, carregar pesos, etc.  També deien que extreure sang de la dona embarassada provocava l’avortament, o bé col·locaven compreses amb pocions a la panxa. Per tant, l’avortament en aquesta època estava permès, tot i que els mètodes no eren gaire efectius.

EDAT MITJANA

En aquesta època, l’Església catòlica controlava el poder, i l’avortament era totalment il·legal. Creien que la vida era un do de Déu, i que per tant no podia ser destruït. Tot i això, l’avortament il·legal i clandestí va créixer molt.

ACTUALITAT

Durant el segle XX, l’avortament s’ha anat legalitzant en els països desenvolupats gràcies a manifestacions i a la pressió popular.  El primer en legalitzar-lo va ser la Unió Soviètica l’any 1920, seguida d’altres països comunistes com Bulgària, Polònia i Txecoslovàquia.
El 1954, Estats Units inicia un moviment per legalitzar l’avortament als països desenvolupats, i durant les següents dècades es va legalitzant a Gran Bretanya (1967), França, Àustria i Suècia (1975), Alemanya i Dinamarca (1976), Espanya (1985), etc.

Tot i així, molts països segueixen sense una llei que permeti avortar en qualsevol circumstància.

LLEI DE L'AVORTAMENT

ESTAT ESPANYOL

La interrupció voluntària de l’embaràs està permesa a Espanya en tots els casos fins la catorzena setmana d’embaràs. A partir de la setmana número 15, només es pot avortar en cas de malalties molt greus i incurables i malformacions incompatibles amb la vida.
Els requisits que s’han de complir són:

  •      Que el realitzi un metge qualificat.
  •      Que es realitzi en un centre sanitari públic o privat acreditat.
  •      Que es realitzi amb el consentiment exprés de la dona. Només es necessita el consentiment dels pares o tutors legals en el cas de menors de 16 anys.

Per tant, Espanya permet l’avortament en totes les circumstàncies fins a les 14 setmanes, tot i que no sempre ha estat així. 


AL MÓN




     Legal sota qualsevol circumstància dins del temps establert.
     Legal en casos de risc per a la vida de la mare i/o de salut física o mental, violació, inviabilitat fetal i factors                      socioeconòmics.
     Legal en casos de risc per la vida de la mare i/o salut física o mental, violació i inviabilitat fetal
      Legal en casos de risc per la vida de la mare i/o salut física o mental i violació.
     Legal en casos de risc per la vida de la mare i/o de salut física o mental.
     Il·legal sense excepcions.
     Varia per regió.
     No hi ha informació.

La majoria de països de desenvolupats tenen lleis que faciliten l’avortament, alguns només en cas de situacions difícils, com problemes econòmics o de salut, o bé a petició de l’embarassada.














En canvi, en la majoria de països de Sud-Amèrica, Oceania i Àfrica, la zona musulmana d’Àsia i alguns països europeus (Andorra, Polònia, Irlanda,  Malta, Mònaco i el Vaticà) l’avortament està prohibit en tots o en la majoria de casos.
Aquí podem veure el percentatge de dones que hi ha en cada situació: 




Raons per la prohibició de l’avortament:
  •      Per creences religioses, com Ciutat del Vaticà
  •      Per poc desenvolupament, com molts països d’Àfrica





 



MÈTODES D'INTERVENCIÓ

FARMACOLÒGIC

-Mifepristona
Aquest mètode, tot i ser molt eficaç produeix una hemorràgia vaginal que es pot provocar després de la presa del primer tractament. Consisteix en la interrupció del desenvolupament de l’embrió i la seva eliminació pel canal del part, intuïda per una combinació de fàrmacs.
Aquest tipus de procediment sol ser el preferit quan és possible perquè no requereix ni anestèsia ni intervenció quirúrgica. Els inconvenients són el sagnat i el fet que la dona pugui veure l’embrió expulsat.

-Metotrexat més misoprostol
El metotrextrat s’administra amb una injecció i produeix una afectació de les cèl·lules de l’embrió que provoca la interrupció del seu desenvolupament. Uns dies després, s’administra misoprostol que estimula la contracció de l’úter i provoca l’expulsió de les seves restes.

-Misoprostol
Aquest tractament requereix una dosificació molt precisa i molta vigilància mèdica ja que pot produir hemorràgies greus a partir de la setmana 12 fins la 20.

-Levonorgestrel
És l’anomenada píndola de l’endemà és un anticonceptiu d’emergència que pot comportar molts efectes secundaris. Produeix mal de cap, nàusea, nàuseas, dolor abdominal, retard de la menstruació, hemorràgies i cansament. Aquests efectes generalment desparaeixen en 48 hores.

QUIRÚRGIC
S'anomena avortament quirúrgic el conjunt de tècniques que consisteixen a extirpar el fetus o l'embrió amb una intervenció física. La tècnica més freqüentment utilitzada és l'aspiració.
El mètode quirúrgic més emprat abans de les set setmanes d'embaràs és l'aspiració. Consisteix en la remoció del fetus o l'embrió a través de succió, utilitzant una xeringa manual o una bomba elèctrica d'aspiració. 


El mètode de dilatació i raspat és un mètode general que s'empra també durant l'examen mèdic per prendre mostres o per a la detecció de certs tipus de càncer. Es coneix també amb el nom de naixement parcial, i acostuma a fer-se entre la sisena i la catorzena setmana.